Sóc la Patricia Lorenzo de
15 anys. A primera vista semblo una noia tranquil·la, responsable i estudiosa
però no cal estar amb mi molt de temps per adonar-se que la tranquil·litat en
el meu cas no es una qualitat permanent. Sóc molt nerviosa i l'estrès i
l'ansietat són problemes amb els que he de conviurem, malauradament, tot hi que intento per tots els mitjans evitar aquestes dues sircumpstacies.
En el meu futur, no puc
trobar només una vocació, tinc moltes! M'encantaria ser metgessa, i no pel
repte que suposa, si no per què es de les poques feines que puc imaginar per a
mi. Concretament voldria ser pediatra, ja que tinc molta estima als nens petits.
Molta gent no entén que vulgui fer una carrera de ciències perquè realment, jo
sóc de lletres. Els números son el meu punt débil i com jo sempre dic, no tic la inteligencia matemàtica desenvolupada.
A més a més, escriure és per a mi una veritable passió i, de fet ara estic escrivint
un llibre, anomenat Mackenzie. He guanyat algun premi escrivint i aquests
l’únic que fan es animar-me a seguir amb les meves histories, que crec que estàn prou bé.
D’altra banda, tinc un
interior molt artista, escènic de fet. Sóc actriu, no professionalment, és
clar, però si a una acadèmia on faig dansa musical. Ara per ara em conformo
cobrant en experiències. Actuar, i també ballar em donen vida, i son
indispensàbles per a mi, ja que vull tenir una carrera com a actriu i es per a
mi igual d’important . Porto ja nou anys participant en una obra de teatre
anual, els últims tres amb un paper important. A més aquest es el meu vuitè any ballant. L’any passat vaig formar part dels actors del
musical “El rei lleó” de l’escola, i aquest curs tinc un paper d’antagonista al
musical de l’acadèmia. Tot i ser nerviosa, a un escenari, sóc tranquil·la, em
transformo i de sobte deixo de tenir cap mena d'estrès.
Finalment, i com a part imprescindible de la meva vida, no podria viure sense llegir.
Odiaria viure sense
llibres, sense poder plasmar el que penso
en un paper o sense poder sortir a un escenari.. Definitivament, no seria vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada